Llegint el darrer llibre de Lucía Etxebarría.
Una mena de manual escrit a quatre mans amb Goyo Bustos.
...
Ningú va dir que seria fàcil.
dilluns, juliol 13, 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
EQMEVD
Els hi dic coses
Què diu en Twitter
Cercablocs
El que vull sentir
- L'Atlàntida
- L'Efecte Jauss 2.0
- Oneguin
- Poeta per un dia
- La Llumenera
- Tender Epithelium
- Petita Criatura
- Namaga
- Pa Bimbo amb Nocilla
- The lost art of keeping a secret
- El tacte de les paraules
- La llum de les estrelles mortes
- Fang
- Clarissa Vaughan
- Mixkin
- A la Contra
- L'home que no sabia riure
- Las tienditas
- El blog d'en Bua
- Les llunes de Miranda
- M'hauria agradat explicar-me
- Mi ventana Indiscreta- Moontseta
- Piscolabis Librorum
- Llegeixes o enriqueixes?
- La novel·la democràtica d'en Jaqme
- Babèlia
- Llunàtic
- Aristòcrata i obrer
- Lucia Etxebarria
- El Cafè Litus
- Antoni Casals
- Univers Privat
- Hatshepsut
- Darrera el Mirall
- Un Capvespre a l'Empordà
- Tens un racó dalt del món
- Coses i altres coses
- La Contenta
- Tacet
- Entrellum
- Mi Pasión
- Josep M. Terricabras
Encara no diuen res
Si tens nens
Coses que miro
Coses ja dites
Si vols que t'ho digui
Escrits
Comentaris
Qui no diu res
3 comentaris:
L´hauré de llegir...ara que ja he finiquitat en Larsson...
No conec la depre post-part, però sí la pre-part...
Oh la là, les mamis... ce n'est pas post par moi. Au revoir!
En prenc nota!!!!
Publica un comentari