Avui fa un any que vaig perdre el fill que esperava.La filla.
Era una nena.
...
Hi penso molt aquests dies.
Suposo que tot plegat va ser prou complicat.
I em sento trista. I ploro d'amagat.
Quan ningú no mira.
...
En aquests mesos he tingut temps
de fracassar altre cop,
però també de descobrir que on hi ha amor hi ha esperança i
que no tinc por a la mort.
...
Jo al mal destí ja m'he cansat de donar-li peixet.
I és cert, estic trista, però també tinc molts motius per somriure.
I ho faig.
...
No pots evitar que et passin coses dolentes,
però pots triar com viure-les.
...
però pots triar com viure-les.
...
Escrits
26 comentaris:
Autumn Leaves.
No me la trec del cap.
Supòs que quan un llegeix això passa de llarg i de puntetes per aquest post.
No ho puc fer.
No hi ha fracassos, sinó accidents.
I la darrera frase, com tu dius:
touché!
Una forta aferrada!
Touché, exacte.
Una abraçada.
les coses passen i venen com venen. Resignar-se sense rebel·lia a les coses, pot arribar a ser com morir una mica. Mirar-se-les de lluny, passar per aquí sense dir res, ni tan sols aquest "touché" que altres han expressat podria ser imperdonable per a un mateix.
Hi ha dates que ens posen la sensibilitat a flor de pell, i això és bo perquè vol dir que, malgrat tot, som vius. Fa dos dies va tornar a fer anys de la mort de la meva mare. Com tantes vegades aquests onze anys, em va pasar per alt, fins avui. I, per bé o per mal, t'ho he d'agrair.
Una abraçada.
Des de la més profunda admiració cap a la teva valentia, una abraçada i tots els blauets del món per fer-nos companyia!
una abraçada, xica sàvia...
Ets tant valenta!
Estic segura que has estat temptada a no publicar-ho, i que, finalment, amb una forta inspiració, has pitjat l'enter.
O potser ha esta a l'inrevés, i després de pitjar l'enter has respirat alliberant-te una mica.
Fer net, com tu dius.
Deixar anar algunes coses perquè en puguin venir unes altres.
Que vindran. Ho sé.
Valenta i guapa. Preciosa.
Ets tant valenta!
Estic segura que has estat temptada a no publicar-ho, i que, finalment, amb una forta inspiració, has pitjat l'enter.
O potser ha esta a l'inrevés, i després de pitjar l'enter has respirat alliberant-te una mica.
Fer net, com tu dius.
Deixar anar algunes coses perquè en puguin venir unes altres.
Que vindran. Ho sé.
Valenta i guapa. Preciosa.
i trobar ... "els molts motius per somriure i fer-ho"... et fan ser GRAN, GEGANT!
Mil petons i un berenar.
M'apunto als blauets de la Tender, a les aferrades d'en Jaqme, als berenars de Bimbonocilla, a les abraçades de la Petita Criatura, de la Nimue i l'Antoni i a les sortides de la meva gallina preferida.
Qui diu que no hi ha motius per ser feliç?
A vegades els agrada jugar a fet i amagar, però hi són.
:)
Ostres!!! Quin greu em sap que et sentis tant trista, imagino que pots sentir, i em pregunto com puc ajudar-te, que puc fer per fer-te somriure. Compta amb mi.
Mil petons ensucrats.
M'ha ajudat molt la darrera frase, sobretot pel moment que visc ara.
Vull triar viure les coses dolentes de la millor manera que es pugui...
Gràcies Moontseta, ets un solet!
:)
el tacte de les paraules, segur que sí. Sempre hi ha una manera millor de viure els mal moments. I al final passen.
M'acaben de passar el teu post..., i no tinc paraules.
Però et recomano un llibre que he acabat avui mateix, perquè s'addiu molt amb els teus pensaments d'avui:
Postdata: t'estimo, de Cecilia Ahern.
Una abraçada
Gràcies Blanca,
En prenc bona nota :)
Quanta força i valentia desprens!
Un petó ben gran!
Volia deixar-te un comentari, però no puc... Les paraules ho poden tot i no poden res...
Moltes felicitats per tenir el valor d'escriure aquestes línies, sense cap mena de dubte de les més intimes que he llegit a la blocesfera, i molts ànims! De ben segur que els necessites. Amb aquesta fortalesa podràs arribar alla on vulguis :-)
"Triar com viure-les".
I q millor q amb somriures.
Potser les paraules ara no et serveixen massa. Però he passat per ací. Hi sóc.
D'això mai se'n pot dir fracàs. Poca cosa més es pot dir, només enviar una abraçada i un carregament d'il.lusió
Una abraçada molt gran VALENTA! M'uneixo als blauets........
T'omplirem d'abraçades que tal vegada no et faran sentir menys tristor però, et faran veure que hi ha molta gent al teu costat.
Un petonet.
És bona la frase, però és difícil portar-la a la pràctica. S'ha d'intentar oi?? Sempre s'ha d'intentar!
T'estimo molt!
T'acompanyo amb un somriure :)
A ser ben forta!
Cuida't*
una gran abraçada pels bons i mals moments
:*
Publica un comentari