Només has de deixar créixer prou les branques perquè acabin tocant-se els dits.
...
Som molts. Diferents.
Molt diferents.
I malgrat tot amb alguna cosa en comú.
Sang.
...
M'agrada pensar que els nostres morts avui ens sentien riure.
diumenge, maig 04, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
M'agrada aquest post....
Tots estem fet de la mateixa pasta, i quan dic pasta no vull dir diners
Publica un comentari