dijous, maig 08, 2008

El final de l'Alfabet

Ahir vaig llegir
...
Ja ho sé, ja ho sé... llegeixo massa de pressa.
Però les pagines volaven davant els meus ulls.
...
Una història que hauria d'haver començat un diumenge al matí,
quan encara tot és possible.
Però que comença a mitja tarda d'un dia qualsevol,
perquè la vida és així,
inoportuna.
...
A l'Ambrose Zephyr- el protagonista- li queda menys d'un mes de vida.
Poques setmanes que omple de lletres carregades de sentit.
...
M'agrada que em parlin de ciutats que conec,
com Amsterdam, Londres o Berlín.
M'agrada que els protagonistes duguin pedres a les butxaques.
M'agrada que les ciutats tinguin olors, perquè jo també les ensumo.
M'agrada que les històries no tinguin sempre finals previsibles.
...
Aquesta acaba a la Z, però no importa.

13 comentaris:

El que mai et vaig dir ha dit...

Una Z elegant i extremadament ferma.

M'encanta dibuixar lletres majúscules.

Marta ha dit...

mmm.. no sé si em dedicaria a escriure si em quedes un mes de vida... suposo que viatjaria a ciutats que no conec i a les que conec hi tornaria... per ensumar i re-ensumar aquestes olors de les que parles.
No sé... crec.

El que mai et vaig dir ha dit...

qui diu que ell escriu?
;)

El que mai et vaig dir ha dit...

Omple els dies de lletres, però no només de lletres i no en el sentit literal. Potser no m'he expressat bé.

Jaqme ha dit...

Amsterdam, Londres i Berlín?
I du pedres a les butxaques?
De veres?

Marta ha dit...

...o potser jo no ho he llegit bé
;P

El que mai et vaig dir ha dit...

Jaqme, de veres.
Llegeix-lo :)

Buk ha dit...

Mmmmmm...sona molt interessant. No el coneixia, però en prenc bona nota :-)

L'edició sembla molt xula, a més a més...

Jaqme ha dit...

Es posa a la coa.
El llegiré quan acabi l'Apocalipsis, d'Stephen King, que me té enganxat i me fa molta pena acabar-lo.

El tacte de les paraules ha dit...

Interessant, me l'apunt!
Això sí, ja esper un final no previsible, per tant, es converteix en previsible?

No em faceu cas, avui no és el meu millor dia :P

LAIA ha dit...

En prenc nota!Una abraçada.

Anònim ha dit...

ELS DIUMENGES AL MATI SON PER VIURE.LA TARDA DE QUANSEVOL DIA ES EL MOMENT PERFECTA PER ARRIBAR A LA Z. JUGANT AMB BARC--------

Batec- Oneguin ha dit...

És tard (massa?)i hi ha records, tampoc em, facis cas, desitjos---.