TV

No tenim tele a casa. Ja fa uns quants anys que vaig decidir que no en volia saber res. I vaig tenir quòrum. I no la trobo a faltar. Fa dies però que tinc ganes d'evadir-me, i avui he estat una estona mirant un programa. Un tros d'una pel.lícula. Un tros petit perquè de seguida han arribat els anuncis. L'avantatge de no tenir tele és que cada quan la mires tots els anuncis són nous. Més o menys. Alguns són els de sempre. Però no és això el que m'ha fet tancar altre cop l'aparell. He estat deu minuts. DEU. Enllaçant anunci rere anunci. Al cap d'una estona tenia la sensació que ni tenia la lingerie perfecta, ni el contorn d'ulls a prova de bombes, la Penèlope Cruz s'entestava en dir-me que "si yo lo valgo" i la casa Roc em deia que havia de multiplicar l'esforç, reduir el menjar i untar-me de cremes per poder anar a comprar roba per l'estiu.

No m'estranya que l'autoestima de la major part de les dones- i els homes- que s'empassen tota aquesta merda estigui pel terra. Com no ho ha d'estar si ja és prou complicat sentir-te bé en la teva pell sense que t'hagin de rematxar insistentment que si vols que t'acaronin has de dur Nivea, que si vols créixer has de donar un munt de danoninos a nens tant repel·lents que el partiries la boca d'una patada sense misericòrdia, com diuen els imbècils d'Hugo Boss, perquè viure la realitat si en pots crear una d'alternativa?

I així anem.

Millor aquesta nit vaig al cine.