De què depén l'atracció sexual?
Simples feromones?
Recursos residuals del nostre instint primigeni que ens deia amb l'olfacte qui era el més apte per garantir la pervivència de l'espècie?
Aleshores perquè busquem que tinguin sentit de l'humor?
Que hi hagi una mínima connexió intel·lectual?
A qui li importa si l'únic que compta és perpetuar-se en el temps?
A qui li importa perpetuar-se en el temps?
Bé.
A mi, per exemple.
Tot i que no sempre n'estic del tot segura, però aquesta és una altra història.
Quina mena d'errada còsmica fa que tinguem percepcions tant diferents a l'hora de trobar el nostre objecte del desig?
Per què, més enllà de modes estètiques a alguns ens fan bullir la sang homenots com en Chabal, i altres beuen els vents per nens amb cara de senyoreta?
Perquè hi ha qui suspira amb la model esprimatxada de torn, i altres amb dones contundents com la veïna del tercer?
Diuen que un signe de maduresa és permetre't enamorar de persones diferents. En l'ampli sentit de la paraula. Que aquells que sempre busquen els mateixos trets en les seves parelles com clònics d'un primer objecte del desig, malament rai.
Jo què sé!
A mi em passa que la meva pituitària instintiva em diu coses que als altres no els diu.
Hauré de tornar a fumar. O deixar enrere l'abstinència.
13 comentaris:
De moment em tiro al te i a les galetes de dinosaures.
La meva pituitària em té alarmada últimament...els metges diuen que la tinc atrofiada i en canvi jo diria que la tinc extremadament desenvolupada. No em dóna opció. Les olors m'assalten i desborden tot tipus de barreres i límits...també per a crear-los, si convé, que consti...
T'entenc molt bé.
Massa bé, em temo.
no sé si són les feromones.. però sé que quan la boca se'm fa aigua... malament 'nem!
ai, que ja ha arribat la primavera...
A mi m'atrauen els impossibles gens recomanables. Hauré d'anar a fer-me mirar la pituitària aquesta primavera.Ostres, jo també us entenc molt i molt bé. Un post molt xulo.
Estic, igual que tu, absolutament intrigat amb les feromones, la química de l'atracció, la imprevisibilitat del desig...
http://elguardiaderamats.bloc.cat/post/2862/79976
Però, ja em perdonareu noies, he hagut de buscar això de la pituïtària; és la primera notícia que en tinc.
A simple vista no sembla res gaire interessant, la veritat.
Pituïtària:
f ANAT ANIM Capa mucosa del nas que entapissa l'interior de les fosses nasals, anomenada també membrana de Schneider.
No sé, ja miraré de treure'n l'entrellat...
Explica-m'ho si hi arribes. Realment estic intrigada amb el tema.
Ai... la primavera....que la sang ens altera....
I a tots plegats...eh!!!!!
A tots plegats!!!!
Ai... la primavera....que la sang ens altera....
I a tots plegats...eh!!!!!
A tots plegats!!!!
Ai... la primavera....que la sang ens altera....
I a tots plegats...eh!!!!!
A tots plegats!!!!
ja ho pots ben dir
ja ho pots ben dir
ja ho pots ben dir
;)
Tanta sort de l'errada còsmica...
Crec que podem dir que hem avançat una mica i no estam tan condicionats per aquest instint de pervivència. Jo crec que cada passa endavant de l'instint, és un senyal d'humanització, de diferenciació amb els animals. Tot i que, malgrat tot, tenim un punt d'animalesa del qual no ens en podem desfer.
Una besada!
Publica un comentari