diumenge, novembre 29, 2009

Tastets

No et vull tornar a explicar que cada dia em llevo més d'hora,
que les hores em passen rabents per davant el nas
sense que les pugui retenir.
...
De tant en tant, hi ha misericòrdia i s'atura el temps.
Una estona.
...
La justa per despistar la rutina a la cantonada
i fer un glop de vi amb amics.
De prop i de lluny.
...
La setmana vinent marxo sola quatre dies.
No he passat mai tant de temps sense la minieqmevd.
Per una banda en tinc -moltes- ganes, per l'altra em dol,
per un costat espero que no s'adoni, per l'altre que em trobi a faltar
...
contradictòria? qui? jo?
Omple la copa d'ànima negra.


dimecres, novembre 11, 2009

Mini-botiguetes

Un naixement sempre és una bona notícia.
Per molts anys!!!!

dimarts, novembre 03, 2009

Quarts de deu

A vegades torno a ser petita.
Una petita espurna.
La major part del temps, però,
fujo de la pressa, però no sóc prou ràpida.
Cada dia veig com surt el sol.
Un petit instant de pau.
Després, el conill blanc torna a perseguir-me.
I m'encalça a quarts de deu, quan ja no puc més.

diumenge, octubre 18, 2009

Kundalini


Guardo pedres de colors a les sabates.

La serp es desvetlla.

La nevera s'ha espatllat.

divendres, octubre 16, 2009

雪国



Fa dies que no escric. Que no escric al bloc. Us llegeixo.

També lectures ràpides- però sorprenentment agradables-

Jaque al Trono, de Cristina Muñiz

Una sortida digna, de Jesús Maria Tibau

雪国 de Yasunari Kawabata

Quina barreja, no?

Els japonesos fan servir comes?

Tinc molta feina, i em demanes que no m'estressi.

El que necessito és enllestir-la. I dormir.

Vaig somiar que em feies un petó tan dolç que es fonia la boira.

La neu no arriba, però ja fa fred.

dimecres, setembre 30, 2009

Zones humides


Avui començo el llibre de na Charlotte Roche.
Un intent de sortir del parany on estic ficada.
M'aixeco cada dia ben d'hora i
com una autòmata faig tot el que he de fer.
Que és molt i variat.
Fins que caic rodona sobre el llit
a quarts de deu de la nit, sense esma de res.
I penso poc, i sommio molt, altre cop.
Somnis estranys que em transporten a les meves realitats paral·leles
tant o més reals que l'oficial.
Començo a pensar que el que necessito és un bon polvo.

dimarts, setembre 15, 2009

Malabars

Surto del llit i encara és fosc.
El despertador només ha sonat dues vegades.
Autodisciplina.
...
Obro el balcó i l'aire fred em recorda
que he de prendre un suc de llimona
si vull que em marxi aquesta tos insistent.
...
Preparo l'esmorzar dels que encara dormen.
Truita, torrades, suc i bibe amb cereals sense gluten.
...
Em dutxo mentre recordo que avui tinc classe de ioga
i que vull passar per l'hospital a veure un amic.
...
Riu i em diu que li han fet totes les proves menys la de l'embaràs.
Però ahir estava trist.
Vas sumant petites coses.
Moltes petites coses.
Fins que la branca es trenca.
...
Li porto un llibre:
Les hores sempre s'arrepengen a l'hospital.
...
Mentrestant un munt de feina sobre la taula.
Es nota que ja he tornat a treballar,
el correu es multiplica, el telèfon no para.
En certa manera ho trobava a faltar.
...
Llegeixo la premsa.
Apunto a l'agenda que vull entrades pel concert de Yo-Yo Ma
el proper 5 de març.
Programa de Xostakòvitx i Piazzola.
Tant diferents. Tant intensos.
...
I a ritme de tango em poso a la feina,
com una aplicada alumna de Décartes.
Amb el cap i el cor dividits.
Amb la certesa que hi hauria d'haver una manera millor de fer les coses.